Entrevista a Jorge Pueyo

Redacción:  Diego Sánchez Raya

Corrección: Jorge Pueyo

Entrevista realitzada per Diego Sánchez Raya i revisada per Jorge Pueyo.

Pregunta: Qui és Jorge Pueyo?

Resposta: Un zagal de Fonz que s’ha trobau en esta situación i no sabe cómo i que va a disfrutar tot lo que pueda con tot esto.

P: Com vas aprendre l’aragonés?

A casa. El mio pare charra aragonés, la mare, la mía chermana, els quatre yayos i yayas i els hueito bisabuelos charraban aragonés a casa, al mio llugar, Fonz, i per la redolada tamé. A casa siempre aragonés, aragonés, aragonés. Bella vez mi pare me charra en castellano per bella cosa… per eixempio, la bolsa sube, una puyada la puyas. Y el castellano en la escuela, en la tele…

P: Per què o com sorgeix la idea de fer els noticiaris i de tindre les xarxes socials en aragonés?

R: É verdat que n’hai que fer una miqueta de socialización en rez socials. Como comentabam antes en la charrada e importante que la chent choven tienga medios on pueda trobar aragonés, no només a llibros, a vídios, a un conteniu no feito pa ellos de propio, sino que este conteniu e pa chent choven é pa que amés s’informen. Existe ixa achenda social aragonesa tamé per charrar de las noticias de la comunidat d’Aragón i, amés, charrar en aragonés i que la chent el sienta, feiga orella, aprenda. N’hai que crear conteniu pa que tota ixa chent pueda vivir en aragonés. Si no puede vivir en aragonés, dixará de charrar la llengua.

P: Hi ha unes 10000 persones que parlen l’aragonés. Quines idees et venen al cap per poder impulsar aquesta llengua?

R: Sobre tot socialización. Socializar la llengua pa que la chent la sienta como propia. No tanto tenir yo ixas ideas, sinó que la chent las aporte. Que n’haiga grupos de música –que ya n’hai i que s’están dinamizant–, que n’haiga operas en aragonés, que n’hai, dibuixos animaus… Se puede fer lo mismo que se fa en castellano, pero en aragonés. I ixe conteniu que n’haiga chent que el consuma i que se vulque con ixo. Entonces, lo que n’hay que fer é socializar, que la chent veiga la llengua, la sienta i la parlle.

P: Penses que l’èxode rural de principis del segle XX (i durant aquest segle) ha afectat directament als parlants d’aragonés?

R: Ha siu una de las més grans pèrduas de l’aragonés. Quan per eixempllo Monzón teniva 3000 habitantes i te trobas que de ara n’hai 20000 entre migración de l’estau español i de fora de l’estau espanyol i que viene chent d’el mont. Te trobas con ciudaz muit grans como Monzón, Binefar, Balbastro, Chaca, Uesca, que son focos on la chent charraba ixa llengua, pero que s’ha perdiu perque n’hai tanta migración de fora incluso chent que baixa d’el Pirineu a un llugar que no é el mundo on se fa servir eixa llengua. Per ixo, estem parllant de decenas de mils de personas que van dixar de charrar l’aragonés a principios del sigllo XX.

P: Sabem que vas ser redactor i col·laborador de Charrín Charrán, primer programa en aragonés d’Aragon TV i que ets l’anomenat superheroi de la llengua aragonesa. Com veus el panorama social i cultural aragonés (programes, ràdio, literatura, exposicions, teatre, etc.)?

R: Lo de la lliteratura està muit ben. La chent que xarra en aragonés sí que escribe. Chent como Toni Collada, Chuan de Fonz… Llibros como «El biache» de Toni Collada o «Dixame pescar con tú» de Chuan de Fonz en Twitter (Jose Carlos Marco) o chent de la Vall de Chistau. Se va fer un llibro que é de Angel Villa. Tamé está Quino Villa, escritors de la Vall d’Echo. La chent quan se mete a fer producción audiovisual i lliteraria sí que escribe en aragonés. Las óperas de Aurelio Bardaixí, de Martina, de Pedro Saputo… n’hai conteniu. Está amás el Condau de Ribagorza, que é un torneu lliterario que se fa de poesia i de narración. Si que n’hai ixa actividat, sí que n’hai ixa lliteratura.

P: Les i els estudiants de l’AETI ens dediquem a traduir. Veus futur a la traducció cap a l’aragonés i des de l’aragonés (per la literatura, el cinema, etc.)?

R: A Aragón tenim dos ferramientas principals pa traducción. Tenim «el Tresoro d’A Luenga» que e una ferramienta muit buena perque te saca el vocabulario de cada llugar: “Aquí se va dir esta pallabra en 1907” i está tota la lliteratura repllegada aquí. Dimpués, tamé tiens «L’Aragonario» que é una ferramienta del Gubierno de Aragón pa fer la traducción. La traducción é necesaria i no n’hai tanto movimiento i si que seria esencial perque n’hay moltisimas cosas que traducir. N’hai ferramientas? Sí. N’hai prou conocimiento pa que la chent se meta? No, falta que la gent investigue i sepa més aragonés pa meter-se a traducir tanta cosa.

P: Aquest titular diu “Quasi 100 col·legis i instituts d’Aragó imparteixen classes d’aragonés i català”. Aquest altre indica “La Universitat de Saragossa posa en marxa l’especialitat de professor d’aragonés”. Estaria bé fer una Filologia Aragonesa?

Seria esencial tenir la asignatura i la carrera de Filolochia Aragonesa perque si no no n’hai chent formada u prou formada i no n’hay cuadros pa que la chent pueda entender l’aragonés ben perque li cal ixe conoiximiento. Puez veyer como n’hay profesors que se dicen profesors d’aragonés i no tienen prou nivel d’aragonés, no é prou. Ixo e esencial, i tamé lo que divas que en primaria també n’haiga profesors que sepan aragonés i que se les ensenye. Sobretot, ¿a qué llugars se está ensenyant l’aragonés? A ixes on la chent el charra. Ensenyales l’aragonés d’astí. Ensenyales occidental, central u oriental, una de las tres. 

Si les viens con un modelo estándar a ixa chent que ya charra aragonés, la vas a liar. Ixo e lo bueno d’Asier, un zagal que fa cllase a Ribargorza que coneixe toas las variedaz dialectals. El modelo estándar tiene que servir pa la chent que aprende aragonés en zonas on no’l charran. A la chent que el charra n’hai que dar-le l’aragonés que charran. Con el diplloma de Filología Aragonesa que é lo que tu divas de los colegios de primaria, no se está fent ixe esfuerzo de ensenyar las variedaz dialectals, no n’hai tiempo tampoco, é un año, no se están formant cuadros prou buenos coma pa ixo. Per ixo e esencial la Filolochía Aragonesa.


Entrevista realitzada per Diego Sánchez Raya i revisada per Olimpia Mailat.

Pregunta: Qui és Jorge Pueyo?

Resposta: Un xic de Fonz que s’ha trobat en aquesta situació i no sap com, i que va a disfrutar tot el que puga amb tot això.

P: Com vas aprendre l’aragonés?

R: A casa. Mon pare, ma mare, la meua germana, els quatre iaios i iaies i els huit besavis parlaven aragonés a casa, al meu poble, Fonz, i per la zona també. A casa es parlava sempre aragonés, aragonés, aragonés. Alguna vegada mon pare parla en castellà per alguna cosa… per exemple, la borsa «sube», però una costa la «puyas». I el castellà a l’escola, en la tele…

P: Per què o com sorgeix la idea de fer noticiaris i de tindre les xarxes socials en aragonés?

R: És veritat que cal fer una miqueta de socialització en xarxes socials. Com comentàvem abans en la xarrada, és important que la gent jove tinga mitjans on puga trobar l’aragonés. No només en llibres, vídeos o un contingut no fet per a ells a propòsit, sinó que els noticiaris són per a la gent jove i per a que s’informe. Existeix aquesta agenda social aragonesa també per parlar de les notícies de la comunitat d’Aragó i, a més, parlar en aragonés i que la gent l’escolte, faça orella, aprenga. Cal crear contingut perquè tota eixa gent puga viure en aragonés. Si no pot viure en aragonés, deixarà de parlar la llengua.

P: Hi ha unes 10.000 persones que parlen l’aragonés. Quines idees et venen al cap per poder impulsar aquesta llengua?

R: Sobretot, socialització. Socialitzar la llengua perquè la gent la sentisca com a pròpia. No tant tindre jo eixes idees, sinó que la gent les aporte. Que hi haja grups de música –que ja n’hi ha i que s’estan dinamitzant–, que hi haja òperes en aragonés –que n’hi ha–, dibuixos animats… Es pot fer el mateix que es fa en castellà, però en aragonés. I que hi haja gent que el consumisca eixe contingut  i que s’hi bolque. Aleshores, el que cal fer és socialitzar, que la gent veja la llengua, l’escolte i la parle.

P: Penses que l’èxode rural de principis del segle XX (i durant aquest segle) ha afectat directament als parlants d’aragonés?

R: Ha sigut una de les més grans pèrdues de l’aragonés. Per exemple, Monzón tenia 3.000 habitants i et trobes que ara té 20.000, entre migració de l’estat espanyol i de fora de l’estat espanyol i que hi arriba gent del món. Et trobes amb ciutats molt grans com ara Monzón, Binefar, Balbastro, Chaca, Uesca, que són focus on la gent parlava aquesta llengua, però on ara s’ha perdut perquè hi ha tanta immigració de fora que fins i tot gent que baixa del Pirineu a un poble que no és el món on es fa servir eixa llengua. Per això, estem parlant de desenes de milers de persones que van deixar de parlar l’aragonés a principis del segle XX.

P: Sabem que vas ser redactor i col·laborador de Charrín Charrán, primer programa en aragonés d’Aragon TV i que eres l’anomenat superheroi de la llengua aragonesa. Com veus el panorama social i cultural aragonés (programes, ràdio, literatura, exposicions, teatre, etc.)?

R: La literatura està molt bé. La gent que parla en aragonés sí que hi escriu. Gent com Toni Collada, Chuan de Fonz… Llibres com «El biache» de Toni Collada o «Dixame pescar con tú» de Chuan de Fonz a Twitter (Jose Carlos Marco) o gent de la Vall de Chistau. Àngel Villa també va escriure un llibre. També tenim a Quino Villa i a diversos escriptors de la Vall d’Echo. La gent quan es clava a fer producció audiovisual i literària sí que escriu en aragonés. Les òperes d’Aurelio Bardaixí, de Martina, de Pedro Saputo… Hi ha contingut. Està, a més, el «Condau de Ribagorza» que és un torneig literari de poesia i de narració. Sí que hi ha activitat, sí que hi ha literatura.

P: Les i els estudiants de l’AETI ens dediquem a traduir. Veus futur a la traducció cap a l’aragonés i des de l’aragonés (per a la literatura, el cinema, etc.)?

R: A Aragó tenim dos ferramentes principals per a la traducció. Tenim «el Tresoro d’A Luenga», que és una ferramenta molt bona perquè recull tota la literatura i et dona el vocabulari de cada zona: “Aquí se va dir esta pallabra en 1907”. Després, també tenim «L’aragonario», que és una ferramenta del Gobern d’Aragó per a traduir. La traducció és necessària i no hi ha tant moviment. És essencial perquè hi ha moltíssimes coses per  traduir. Hi ha ferramentes? Sí. Hi ha prou coneixement perquè la gent s’hi clave? No, falta que la gent investigue i sàpiga més aragonés per poder posar-se a traduir tanta cosa. 

P: Aquest titular diu “Quasi 100 col·legis i instituts d’Aragó imparteixen classes d’aragonés i català”. Aquest altre indica “La Universitat de Saragossa posa en marxa l’especialitat de professor d’aragonés”. Estaria bé fer una Filologia Aragonesa?

R: Seria essencial tenir la carrera de Filologia Aragonesa perquè no hi ha gent formada o prou formada i no hi ha quadres bons perquè la gent puga entendre l’aragonés bé. Pots veure com hi ha professors que es diuen professors d’aragonés i no en tenen prou nivell. Això és essencial, i també, com comentaves, que en Primària també hi haja professors que sàpiguen aragonés i que se’ls ensenye. Sobretot, en quines zones s’està ensenyant l’aragonés? En aquelles on la gent el parla. Ensenya’ls l’aragonés d’allà. Ensenya’ls occidental, central o oriental, una de les tres varietats.

Si li parles amb un model estàndard a eixa gent que ja parla aragonés, la faràs bona. Eixa és la part bona d’Asier, un xic que fa classe a Ribagorza que coneix totes les varietats dialectals. El model estàndard ha de servir a la gent que aprèn aragonés en zones on no el parlen. A les persones que el parlen cal ensenyar-los l’aragonés que parlen. Amb el diploma de Filologia Aragonesa, com comentaves amb els col·legis de Primària, no s’està fent eixe esforç d’ensenyar les varietats dialectals. Tampoc hi ha temps, s’hi dedica només un any. No s’estan formant quadres prou bons. Per això mateix la Filologia Aragonesa és essencial.


Entrevista realizada por Diego Sánchez Raya y revisada por María Garretas Álvarez.

Pregunta: ¿Quién es Jorge Pueyo?

R: Un chico de Fonz que se ha encontrado en esta situación y aunque no sabe cómo, va a disfrutarlo todo lo posible.

P: ¿Cómo aprendiste el aragonés?

R: En casa. Mi padre, mi madre, mi hermana, los cuatro yayos y los ocho bisabuelos hablaban aragonés en casa. De hecho, mi padre sigue haciéndolo y aunque alguna vez emplea el castellano, por ejemplo, la bolsa «sube», no es lo natural. El castellano queda reducido a la escuela y a la televisión.

P: ¿Por qué o cómo surge la idea de hacer noticiarios y de tener las redes sociales en aragonés?

R: Las redes sociales son fundamentales hoy en día para, valga la redundancia, socializar. Como comentábamos antes en la charla, es importante que la gente joven tenga al alcance de su mano medios en aragonés. No solo libros o vídeos; los noticiarios son para la gente joven, para que se informe. Existe una agenda social aragonesa para comentar las noticias de la comunidad de Aragón. Es necesario hablar en aragonés, que la gente lo escuche, haga oído, aprenda. Hay que crear contenido para que toda esa gente pueda vivir en aragonés. Si no pueden hacerlo, la lengua acabará por desaparecer.

P: Hay unas 10000 personas que hablan el aragonés. ¿Qué ideas te vienen a la cabeza para poder impulsar esta lengua?

R: Sobre todo, la socialización. Socializar la lengua para que la gente la sienta como propia. No es cuestión de que yo tenga esas ideas, sino de que la gente las apoye. Que haya grupos de música, aunque muchos ya han comenzado a dinamizarse; óperas en aragonés, dibujos animados… Se puede hacer lo mismo que se hace en castellano, pero en aragonés. Es necesario que la gente consuma ese contenido y se vuelque en el tema. Entonces, lo que hay que hacer es socializar, que la gente observe la lengua, la escuche y la hable.

P: ¿Piensas que el éxodo rural de principios del siglo XX y del XXI ha afectado directamente a los hablantes de aragonés?

R: Ha sido una de las mayores pérdidas del aragonés. Por ejemplo, hubo un tiempo en que el municipio de Monzón tenía 3.000 habitantes. Ahora cuenta con 20.000 entre la inmigración de otras regiones de España y de diversos países. Te encuentras con ciudades muy grandes como Monzón, Binéfar, Barbastro, Jaca, Huesca, focos donde la gente hablaba esa lengua, pero que ha acabado por desaparecer debido a las oleadas de inmigración. Hablamos de decenas de miles de personas que dejaron de hablar el aragonés a principios del siglo XX.

P: Sabemos que fuiste redactor y colaborador de Charrín Charrán, primer programa en aragonés de Aragón TV y que eres el llamado superhéroe de la lengua aragonesa. ¿Cómo ves el panorama social y cultural aragonés (programas, radio, literatura, exposiciones, teatro, etc.)?

R:  El ámbito literario es excelente. La gente que habla en aragonés, también lo escribe. Los libros como «El biache» de Toni Collada o «Dixame pescar con tú» de Chuan de Fonz u otros de escritores como Ángel Villa, Quino Villa o aquellos del Valle de Chistau y del Valle de Echo son muy buenos. Las personas que se dedican a la producción audiovisual y literaria sí optan por emplear el aragonés. Las óperas de Aurelio Bardaixí, de Martina, de Pedro Saputo… Hay una gran cantidad de contenido. Se organiza anualmente, además, el «Condau de Ribagorza», un torneo literario de poesía y narración. Si que hay actividad, sí que hay literatura.

P: Las y los estudiantes asociados a la AETI nos dedicamos a traducir. ¿Ves futuro a la traducción hacia el aragonés y desde el aragonés (en la literatura, el cine, etc.)?

R: En Aragón tenemos dos herramientas principales para la traducción. Tenemos «el Tresoro d’A Luenga», de gran calidad, pues aporta vocabulario específico de cada zona: “Aquí se va dir esta pallabra en 1907”; y recoge toda la literatura. Asimismo, tenemos «El aragonario», una herramienta del Gobierno de Aragón para traducir. La traducción es necesaria y no hay tanto movimiento. ¿Hay herramientas? Sí. ¿Hay suficiente conocimiento? No, falta que la gente investigue y sepa más aragonés para poder ponerse a traducir. 

P: Este titular dice: “Casi 100 colegios e institutos de Aragón imparten clases de aragonés y catalán”. Este otro indica: “La Universidad de Zaragoza pone en marcha la especialidad de profesor de aragonés”. ¿Sería útil implementar el grado en Filología Aragonesa?

R: Sería esencial tener la asignatura y la carrera de Filología Aragonesa para que haya gente formada que, a su vez, pueda asegurar la pervivencia de la lengua mediante la enseñanza de la misma. Hay profesores que se califican a sí mismos como profesores de aragonés y no tienen suficiente nivel. Esto es esencial, tanto en la universidad como en la Educación Primaria. ¿En qué zonas se está enseñando el aragonés? En aquellas donde la gente lo habla. Enséñales el aragonés de allí. Enséñales occidental, central u oriental, una de las tres.

Un modelo estándar no puede implementarse en una zona donde lleva siglos hablándose el aragonés. No funcionaría. Esto es lo bueno de Asier, un chico que da clase en Ribagorza y que conoce todas las variedades dialectales. El modelo estándar tiene que servir para la gente que aprende aragonés en zonas donde no se habla. Con el diploma de Filología Aragonesa no se está haciendo ese esfuerzo de enseñar las variedades dialectales, el tiempo es insuficiente, tan solo es un año de formación. Por eso mismo es esencial la Filología Aragonesa.