
La traducció de les llengües minoritàries / La traducción de las lenguas minoritarias
Redacción: Diego Sánchez Raya
Corrección: Olimpia Mailat
Article escrit per Diego Sánchez Raya i corregit per Olimpia Mailat.
Pero… ¿vas traducime? ¿De verdat? Si estase lo tuyo no lo fería. Son unha lingua minoritaria e ninguén me traduce. Beti mespretxatzen naute, inork ez nau ikasi nahi. T’atreveixes? Sí? Espero que t’agradi. Mila gràcias, ès un amor.
Heu vist alguna vegada sèries o pel·lícules traduïdes o subtitulades a alguna de les anteriors llengües regionals (asturià, aragonés, gallec, basc, català i aranés [per ordre d’aparició]) en les grans plataformes? Són pocs els exemples que es poden donar entorn d’aquestes característiques. Pot ser que això es dega al caràcter centralitzador de les llengües oficials com és el cas de l’espanyol? Crec que aquesta és una molt bona conclusió a la qual podem arribar una vegada realitzat l’estudi d’investigació sobre les llengües minoritàries. També hauríem de destacar la gran presència de la llengua anglesa en les nostres vides. Estem en un món globalitzat on cada vegada són menys les llengües existents? La resposta a aquesta pregunta és un rotund sí. Es pot apreciar la gran quantitat de llengües minoritàries que han desaparegut al llarg dels anys. Sí, són aquelles que es troben més aïllades i de les quals cada vegada queden menys parlants, però qui et diu que el dia de demà no pot ser la teua?
Així comentava la revista Garabide Elkartea que el veritablement necessari per a mantindre, fomentar i poder reviure una llengua és la voluntat:
La primera condició per a la recuperació d’una llengua minoritzada radica en el desig dels parlants; resulta imprescindible que veritablement senten la voluntat. De fet, si la comunitat lingüística no desitja protegir la seva identitat, si està disposada a ser assimilada, conscient o inconscientment, no hi ha res a fer.
A França, el nostre país veí, les llengües regionals estan mal valorades. De fet, estan pitjor que a Espanya. Així doncs, iniciatives de veïns i professionals de les llengües regionals han arribat a impulsar les escoles d’immersió lingüística Ikastola, Diwan i La Bressola en basc, bretó i català respectivament. Si ells han pogut amb aquestes iniciatives, per què el món de la traducció audiovisual es queda curt quant a les llengües regionals? Un treball interessant és el que fan les cadenes de televisió autonòmiques que intenten portar sèries, pel·lícules i documentals d’altres llengües (no sempre de l’espanyola) al públic en la seua llengua regional. Per exemple, el cas de la cadena valenciana À Punt amb la pel·lícula Carrera Infernal.
Són pocs els exemples que podem donar en relació amb aquestes llengües. A més, cal destacar que el gallec, basc i català gaudeixen d’una major protecció en considerar-se llengües cooficials de l’Estat. Així doncs, l’asturià, l’aragonés i l’aranés queden fora d’aquest marc. Estan aquestes llengües destinades al fracàs? Si bé és cert que aquestes tres últimes llengües es troben en una situació de perill, encara existeixen institucions i traductors que les fomenten. Heus ací l’exemple de l’Institut Cervantes amb la literatura estrangera traduïda a l’asturià. Nomenem ara el cas d’una llibreria típica de Saragossa, la Llibreria París, que també compta amb la seua secció de literatura en aragonés. Aquest últim és un cas més comú perquè és una llibreria de la zona aragonesa amb obres directament escrites en aragonés. Resulta increïble el fet de poder adquirir una d’aquestes obres a través de la compra online (ja siga a través de la seua pàgina web o per Amazon), no obstant això, continua estant poc valorada perquè és una llengua que es caracteritza per tindre molt pocs parlants.
Sempre trobem un bonic apartat de literatura estrangera en les llibreries més típiques de les nostres ciutats, on podem observar la gran quantitat d’obres angleses traduïdes (o no) a l’espanyol o a la nostra llengua regional, i poques són les vegades en què llengües més enllà de les oficials i principals (espanyol, anglés, francés, alemany i italià) deixen buit per a les minoritàries. Part d’aquest problema és que el món que ens rodeja està passant per un moment on la «titulitis» pesa cada vegada més i advoca per l’obtenció de títols oficials de llengües majoritàries, mentre que el treball destinat a les regionals es reconeix poc perquè «per a què serveixen?». Això provoca que les persones no vulguen aprendre més llengües de les estipulades, de les establides, de les, al cap i a la fi, «obligades» per aquest món ple de títols.
La solució? El foment a través de l’existència de persones que advoquen per la realització de projectes que suporten i difonguen les llengües regionals. Al cap i a la fi, la solució és l’existència de col·lectius que defensen aquestes llengües perquè no caiguen en un abisme del qual no es podran recuperar, com ha succeït amb les tantes llengües regionals que ja s’han perdut.
Artículo escrito por Diego Sánchez Raya y corregido por Mónica Jáñez Chaguaceda.
Pero… ¿vas traducime? ¿De verdat? Si estase lo tuyo no lo fería. Son unha lingua minoritaria e ninguén me traduce. Beti mespretxatzen naute, inork ez nau ikasi nahi. T’atreveixes? Sí? Espero que t’agradi. Mila gràcias, ès un amor.
¿Habéis visto alguna vez series o películas traducidas o subtituladas a alguna de las anteriores lenguas regionales (asturiano, aragonés, gallego, vasco, catalán y aranés [por orden de aparición]) en las grandes plataformas? Son pocos los ejemplos que se pueden dar en torno a estas características. ¿Puede que esto se deba al carácter centralizador de las lenguas oficiales como es el caso del español? Creo que esta es una muy buena conclusión a la que podemos llegar una vez realizado el estudio de investigación sobre las lenguas minoritarias. También deberíamos destacar la gran presencia de la lengua inglesa en nuestras vidas. ¿Estamos en un mundo globalizado donde cada vez son menos las lenguas existentes? La respuesta a esta pregunta es un rotundo sí. Se puede apreciar la gran cantidad de lenguas minoritarias que han desaparecido a lo largo de los años. Sí, son aquellas que se encuentran más aisladas y de las que cada vez quedan menos hablantes, pero ¿quién te dice que el día de mañana no puede ser la tuya?
Así comentaba la revista Garabide Elkartea que lo verdaderamente necesario para mantener, fomentar y poder revivir una lengua es la voluntad:
La primera condición para la recuperación de una lengua minorizada radica en el deseo de los hablantes; resulta imprescindible que verdaderamente sientan la voluntad. De hecho, si la comunidad lingüística no desea proteger su identidad, si está dispuesta a ser asimilada, consciente o inconscientemente, no hay nada que hacer.
En Francia, nuestro país vecino, las lenguas regionales están mal valoradas. De hecho, están peor que en España. Así pues, iniciativas de vecinos y profesionales de las lenguas regionales han llegado a impulsar las escuelas de inmersión lingüística Ikastola, Diwan y La Bressola, en vasco, bretón y catalán respectivamente. Si ellos han podido con estas iniciativas, ¿por qué el mundo de la traducción audiovisual se queda corto en cuanto a las lenguas regionales? Un trabajo interesante es el que hacen las cadenas de televisión autonómicas que intentan traer series, películas y documentales de otras lenguas (no siempre de la española) al público en su lengua regional. Por ejemplo, el caso de la cadena valenciana À Punt con la película Carrera Infernal.
Son pocos los ejemplos que podemos dar en relación con estas lenguas. Además, cabe destacar que el gallego, vasco y catalán gozan de una mayor protección al considerarse lenguas cooficiales del Estado. Así pues, el asturiano, el aragonés y el aranés quedan fuera de este marco. ¿Están estas lenguas destinadas al fracaso? Si bien es cierto que estas tres últimas lenguas se encuentran en una situación de peligro, aún existen instituciones y traductores que las fomentan. He aquí el ejemplo del Instituto Cervantes con la literatura extranjera traducida al asturiano. Nombramos ahora el caso de una librería típica de Zaragoza, la Librería París, que también cuenta con su sección de literatura en aragonés. Este último es un caso más común, puesto que es una librería de la zona aragonesa con obras directamente escritas en aragonés. Resulta increíble el hecho de poder adquirir una de estas obras a través de la compra online (ya sea a través de su página web o por Amazon), sin embargo, sigue estando poco valorada porque es una lengua que se caracteriza por tener muy pocos hablantes.
Siempre encontramos un bonito apartado de literatura extranjera en las librerías más típicas de nuestras ciudades, donde podemos observar la gran cantidad de obras inglesas traducidas (o no) al español o a nuestra lengua regional, y pocas son las veces en que lenguas más allá de las oficiales y principales (español, inglés, francés, alemán e italiano) dejan hueco para las minoritarias. Parte de este problema es que el mundo que nos rodea está pasando por un momento donde la «titulitis» pesa cada vez más y aboga por la obtención de títulos oficiales de lenguas mayoritarias, mientras que el trabajo destinado a las regionales se reconoce poco porque «¿para qué sirven?». Esto provoca que las personas no quieran aprender más lenguas de las estipuladas, de las establecidas, de las, al fin y al cabo, «obligadas» por este mundo lleno de títulos.
¿La solución? El fomento a través de la existencia de personas que aboguen por la realización de proyectos que apoyen y difundan las lenguas regionales. Al fin y al cabo, la solución es la existencia de colectivos que defiendan estas lenguas para que no caigan en un abismo del que no se podrán recuperar, como ha sucedido con las tantas lenguas regionales que ya se han perdido.